Desenvolupament sostenible

Desenvolupament sostenible
Una parella de roquerols han fet niu al Monestir de Vallbona

diumenge, 9 d’octubre de 2016

La darrera lliçó a la UAB



Aquesta darrera lliçó és per expressar una gratitud sincera i profunda i una petició de disculpes.
Gratitud perquè el pas pel Departament de Geografia va canviar la meva vida.
Jo era obrer metal·lúrgic i sindicalista i desprès pagès que ensenyava educació ambiental a nens de primària.
Vaig fer Geo per tenir “un títol” amb el qual justificar els projectes que presentàvem al que va ser primer conseller de medi ambient de Catalunya Albert Vilalta.
M’ho vaig passar pipa estudiant: Vaig connectar. Tinc un gran record i no diré noms perquè la meva dèbil memòria no em traeixi i ofengui per omissió. Però recordo encara, com exemple, les emocions sentides en una classe sobre el poder.
Des del primer any de llicenciat, el 1994, el Departament va creure que tenia coses de la meva experiència professional de la Geo que es podien compartir amb els alumnes i ho agraeixo perquè també ha estat font d’experiències meravelloses.
Vaig portar a la vida acadèmica els meus compromisos socials, primer amb els incendis, i en van sortir projectes finançats que varem compartir al Departament i el material de la meva tesi. Llavors treballava al Consell Comarcal del Bages.
Desprès la gran oportunitat professional: em van cridar per dir-me “això que dius que s’ha de fer en els papers vens a fer-ho aquí amb el govern”.
I l’aventura va durar set anys. Vaig tenir la sort de ser un actor secundari fent avaluació ambiental en la gran pel·lícula del planejament territorial i sectorial d’aquest país. Amb un epíleg de luxe, els 11 mesos que vaig passar a l’equip del Juli Esteban pensant en la revisió del Pla territorial general de Catalunya horitzó 2050. Ja no era temps de fer ni de pensar, era temps de desfer, per això la feina es va quedar en un calaix.
Vist a posteriori, és fàcil afirmar que ens varem passar d’optimistes, però puc donar fe que part del que es va fer és molt útil, perquè el meu dia a dia professional ara és l’avaluació ambiental del planejament urbanístic. I no sabeu la sort que tenim de disposar de plans territorials i Plans Directors Urbanístics que són normatius, sinó, el desori del desenvolupament, especialment en el Sòn No Urbanitzabe seria molt més gran.

Per això la disculpa, perquè sento que no he acabat de retornar al Departament el que em va donar.  Tot i que no se si seria capaç de portar el ritme que ara us fan dur.
No se si als alumnes els ha servit. Conec alguns que diuen que si, que molt i  ara també son brillants en l’exercici professional de la GEO i fins i tot en la vida pública. Però confesso que no he fet cabal mai a les enquestes que fan els alumnes...
Abans les tasques eren preparar classes, fer classes i atendre alumnes. Ara per menys diners s’ha de fer molt més: escriure, investigar, publicar, competir, gestionar molta burocràcia...
Be i per acabar, un petit destil·lat del que ha deixat en mi la GEO.
Recordo la comparança del geògraf i els ànecs amb simpatia i l’he repetit moltes vegades: "els geògrafs som com els ànecs que, caminen, neden i volen però no fan res ben". Ara crec que no ens hem de menystenir, no som generalistes, som ESPECIALISTES DE LA COMPLEXITAT DE LES RELACIONS ENTRE LA SOCIETAT I EL MEDI.
I com en totes les professions compta molt l’actitud amb la que t’hi poses, la meva és la de l’obrer de la GEO, expressió que va regalar-me Martí Boada un dia des del tribunal de la meva tesi. Obrer que vol treballar perquè crec que un altre món és possible, i com que no vaig aconseguir gaires èxits des del costat del poder, ara sento que he de canviar de lloc per fer-ho.
No em retiro, és senzillament que vull canviar la doble vida professional que duc, als SSTT de la Generalitat a Manresa  més la vida acadèmica com a professor associat per una altra mena de vida acadèmica. La que predicaven Functowicz i Ravetz: “La ciència con la gente”. Perquè en el moment vital que visc ja no necessito acumular, ni poder, ni diner, ni reconeixements ni publicacions, crec que és el moment de regalar, i és l’hora de fer-ho amb els de la classe en la que vaig nàixer, la dels empobrits.
I ho intentaré fer amb tot el bagatge que m’heu donat. Moltes gràcies per mi i per ells.

Bellaterra 6 d’octubre de 2016

diumenge, 26 de juliol de 2015

Vint anys des dels incendis de 1994. ¿Com encarem el futur?

1         Els vint anys passats

1.1      Introducció i propòsit

 Una advertència: No és un document acadèmic a l'ús, és més aviat un pamflet que pretén la mobilització de les voluntats, identificant barreres clau i orientacions futures, per influir en persones a les que considero capaços de moure els mecanismes que facin possibles els grans canvis necessaris i pendents.
No sóc ni l'acadèmic més indicat, ni l'actor de l'administració més influent, ni el professional més qualificat ni el millor representant dels col·lectius que segueixen militant en aquesta lluita contra els incendis des de la societat civil. Sóc només un obrer de la geografia curiós que s'ha s’ha vist implicat en els diversos papers de l'obra i coneix les diverses sensibilitats dels altres actors.
Em nodreixo de records, vivències i persones molt arrelades al seu territori, (no t'oblidis del que vas aprendre de la gent del territori en 18 anys de lluitar amb les ADF, em van dir en el comiat) del coneixement que aporta el debat acadèmic, del contacte amb la militància dels professionals compromesos, de l'experiència passada observant a primera fila les decisions dels governants i de la comprensió de les dificultats a l'hora de concretar en polítiques les prioritats que semblen evidents, del seguiment del debat polític i la instrumentalització del dolor que produeix la pèrdua de vides entre els combatents. Amb tot això tot just començo a comprendre que hi ha moltes lliçons per aprendre, grans reptes per davant i ... un gran problema ambiental, econòmic, polític i social que segueix obert.
No obstant això tenim una certesa a la qual aferrar-nos la voluntat de cooperació que vaig aprendre a viure en l'emergència i la determinació dels lluitadors incansables.
Aquesta exposició té una limitació. Ens referirem principalment a Catalunya i només per una raó: si parlar del que conec poc ja és un atreviment, estendre més l'àmbit de la meva ignorància seria una gosadia. Confio per tant en la vostra bona voluntat i millor criteri per retenir el que sigui aprofitable.

1.2      El paradigma de partida

Crec necessari indicar d'on venim per retenir d'una ullada el que tenim superat i el que encara està pendent.
Després de l'incendi de 1986 de la muntanya de Montserrat la societat es va mobilitzar perquè després de l'incendi del santuari més emblemàtic de la cultura catalana, va triomfar socialment un discurs acadèmic que afirmava "Catalunya se'ns crema".
Permeteu una caricatura per definir aquell paradigma: Els que el van defensar, consideraven la vegetació potencial com la utopia ambiental, i el pirofitisme com el mecanisme sinistre de la naturalesa, que al servei dels interessos egoistes dels propietaris, suplantava la vegetació climàcica. S'entenia que si es pogués prescindir de la intervenció humana, arribaríem a tenir una vegetació que ens permetria disposar de boscos més "naturals" i més resistents al foc.
Tampoc faltaven els convençuts que hi havia una mà negra, la dels piròmans especuladors, que pretenien urbanitzar-ho tot.
En aquest context de defensa dels ecosistemes intocables, no faltaven els que condemnaven els treballs forestals que pretenien tenir "boscos nets".
Alguns d'aquests conceptes estan subjacents en la llei forestal de 1988 encara vigent a Catalunya. Tenim una llei forestal sorgida de la por a la desforestació i que, vint anys després, encara no ha desplegat els seus instruments de planificació.

Disposem doncs d'un marc jurídic assentat sobre un error de base: No es reconeixia l'increment molt substancial de la superfície forestal causa de l'abandonament de la gestió i a la caiguda de la rendibilitat dels productes forestals.
A més hem de reconèixer que la manca d'aplicació dels instruments de la llei suposa una vergonyosa evidència: poders polítics de tot l'espectre de partits de govern han estat incapaços de redactar els plans i per tant, d'aplicar polítiques forestals dotades d'una certa coherència amb una visió de la gestió forestal moderna i multifuncional.
Així les coses permeteu, encara que sigui usant un criteri únicament ambiental, posar en evidència una paradoxa simptomàtica que apunta a la necessària revisió del marc legislatiu que mira els arbres sense veure el bosc. Si atenem únicament al valor ecològic del sòl no urbanitzable (o de la matriu territorial), el nostre sistema legislatiu català concedeix avui més valor ecològic a un terreny residual arbrat que a un espai de regadiu cultivable periurbà (orfe de protecció legal sectorial) en el qual es donin cultius agrícoles de temporada i de proximitat, i que per tant, és constitutiu d’un capital estratègic insubstituïble.

1.3      La dinàmica dels incendis

La inèrcia, la millora del coneixement tècnic i la pressió mediàtica van contribuir al desenvolupament del sistema d'extinció, deixant pràcticament òrfena la gestió forestal preventiva. Així, si comparem extinció i gestió preventiva comprovarem que són dos sistemes que estan molt poc comunicats i que són totalment asimètrics pel que fa a programació de mitjans, recursos disponibles, volum d'actors implicats, complexitat de gestió i polaritat dels centres de decisió. La gravetat del problema rau en que si falla un dels dos sistemes, és tota la matriu forestal del país la que pateix les conseqüències.

La paradoxa de l'extinció posa de manifest la crueltat d'aquesta asimetria, i les puntes de recurrència dels grans incendis, combinades amb els cicles electorals, suposen una nefasta coincidència a l'hora de donar rellevància social a les polítiques de llarg termini inherents a un sistema de prevenció consistent, que tingui com a eix principal la gestió forestal.

La implicació social ha estat un element fonamental del sistema de lluita contra els incendis forestals a Catalunya. Les ADF expressen la voluntat d'implicació social de propietaris i voluntaris: Un capital malbaratat per la manca de polítiques que vagin més enllà dels pegats conjunturals, als quals no hauríem d'acostumar. Els problemes d'articulació operativa i la diversitat de situacions i formes que presenten les ADF, no han d'entelar la seva lloable funció, abans han de comprometre'ns a millorar aquesta articulació i dotar-la de eficàcia funcional i de major seguretat. D'altra banda són, en alguns llocs, els motors socials en l'aplicació de les polítiques de gestió del bosc per a la prevenció i poso com a exemples l'ús preventiu del pasturatge i l'aprofitament energètic que fomenta la gestió forestal.

Som un país dispersament antropitzat. El model urbanístic de la ciutat difusa ens porta a consumir inútilment el preciós capital del sòl, ens obliga a una mobilitat que crema inútilment gasolina que paradoxalment, posa en risc de ser cremades a les barraques, les mansions, la cases adossades i als seus incauts habitants . La estúpida moda de tenir urbanites vivint sota els arbres ens ha costat morts, ferits, molta superfície forestal addicional cremada a causa de la ineludible prioritat de defensar persones i cases, i milers d'euros suplementaris gastats en tasques d'extinció.

La llei dictada per resoldre el problema estipula franges de defensa homogènies (25 metres d'amplada) en territoris absolutament diversos i es despreocupen olímpicament dels mecanismes d'execució que constitueixen insalvables obstacles administratius, que molt pocs agosarats alcaldes han aconseguit superar.

Per si tinguéssim poc problema amb les zones forestals urbanitzades, ens enfrontem a un altre no menys greu amb els santuaris naturals. Hem estat incapaços d'abordar rigorosament el problema de la prevenció dels incendis en els espais protegits. De fet, la salvaguarda del valor dels espais naturals emmalalteix de problemes bàsics de planificació i de gestió, com es posa de manifest en el títol d'un treball rigorós que aborda aquesta qüestió amb un títol força explícit “Espais naturals protegits de fet o de dret.

Però la realitat és que poca superfície compresa dins dels ENP disposa de figures de planificació a escala operativa, en les que s'articulin i concretin en l'espai i temps actuacions de gestió per tal d'assegurar la conservació de l'ENP i la seva compatibilització amb els diferents funcions i usos que es donen en aquests espais. ".”[1]
El fet és que la inacció es fa còmplice del conservacionisme mal entès i converteix els espais naturals en reductes inaccessibles i trampes per als que lluiten contra el foc per defensar-los.

I a sobre en aquests llocs es presenta la desgràcia dels accidents en què moren professionals. La millor manera d'eludir les pròpies responsabilitats va ser buscar la palla en l'ull aliè per ocultar la biga del propi. I ja posats, no es va reparar en orquestrar 1 degradant espectacle mediàtic i polític, amb les víctimes de per mig, al servei dels jocs de poder. Amb aquesta llosa a sobre, i amb la confiança perduda en els gestors, els professionals es van posar a aprendre la dura lliçó per millorar l'operativitat i la seguretat.

Encara que no puguem oblidar el dolor i, tot i el maltractament que persisteix i s'incrementa respecte a les condicions professionals dels empleats públics, estem condemnats a reconstruir els ponts ia demanar ia oferir confiança per fer possible el diàleg constructiu.

1.4       Coneixement: S'ha conformat un nou paradigma

Afortunadament l'acadèmia va rectificar, es va oblidar dels prejudicis, va observar i va reconèixer que el foc és factor fonamental de la dinàmica de la vegetació mediterrània i va proposar i difondre l'ecologia del foc com a marc explicatiu del fenomen com una aproximació consistent que ja vam veure desenvolupada en una notable publicació de Jaume Terrades el 1996.

S'han donat grans avenços en el coneixement de la dinàmica de propagació, que partia de models de simulació estàtics, i que s'ha nodrit de la comprensió de les dinàmiques reals viscudes pels professionals que també es baten en la trinxera del coneixement. Gràcies a una estreta col·laboració ia la voluntat de difondre el coneixement es va estenent la comprensió dels patrons de propagació dels incendis i el funcionament dels GIF han constituït el segon gran fita del coneixement en aquests lustres. Però creiem que cal destacar com a element clau d'aquest procés la voluntat ferma d'aplicar el coneixement, significatiu pel que fa a les noves formes de lluita com l'ús del foc, de difondre el coneixement entre altres professionals i de pretendre portar-lo a l'esfera de la gestió forestal com a principal eina de prevenció.
La investigació aplicada a la gestió ia la prevenció dels incendis forestals és la raó de ser d'una de les unitats d'investigació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.


En aquest camp queda molt per recórrer. El nou paradigma encara no ha estat assumit per alguns dels principals responsables de la política de prevenció dels incendis. Hi va haver qui es van atrinxerar en la desqualificació global des dels errors, d'altra banda inevitables quan s'arrisca en l'ús del foc. D'altres han seguit amb el mateix discurs ambigu dels sistemes passius de prevenció, amb actuacions locals i "localistes" a la mesura de migrats recursos i de la curtesa de mires. La coordinació ha d'anar molt més enllà de les aparicions mediàtiques en les presentacions de les campanyes d'estiu. Queden molts passos per caminar en la conjunció dels dos sistemes de prevenció i d'extinció i hem de posar tots, el nostre major interès per la tasca.

1.5      Les decisions pendents

S'ha d'abordar sense demora la nova legislació forestal catalana per encaminar-la pels nous camins, reconduir el problema de la interfície urbana-forestal i abordar el gran problema de fons de la rendibilitat de la gestió forestal aprofundint en l'estreta senda oberta per la llei de muntanyes en el camí de la valoració econòmica dels serveis ecosistèmics.

Hi va haver un intent frustrat de modernització de l'administració forestal catalana que pretenia traspassar la gestió dels ajuts i el seguiment de la planificació de finques a l'òrgan concertat en mans dels propietaris forestals que, de fet, ja va demostrar la seva efectivitat en el foment de la ordenació dels boscos privats, que com se sap, a Catalunya són la gran majoria. Era l'oportunitat de reservar per a l'estructura administrativa la més important de les decisions: la planificació estratègica, però l'intent va fracassar, i de fet, possiblement aquest fracàs sigui una de les explicacions de perquè seguim sense marc per a aquestes grans decisions:

La llarga espera del Pla General de Política Forestal de Catalunya que ha complert 20 anys de redacció i seguim esperant la seva imminent aprovació.

Seguim sense tenir redactats els PORF i sense veure com es concreta l'intent i l'expectativa que, a més de la seva funció d'establir directrius per a l'ordenació, abordin la prevenció a escala de paisatge amb els instruments apresos dels patrons de propagació dels incendis i el funcionament dels GIF.

També es va frustrar un altre intent que era almenys, esperançador. Si la redacció dels PORF s'hagués realitzat en l'espai d'una legislatura teníem la possibilitat d'encaixar ordenació forestal i planificació territorial i urbanística.

I seguim sense abordar el problema central: el pagament pels serveis ambientals i socials que presten els boscos. No és un tema intranscendent. Recomano la lectura del treball, que segur que molts col·legues coneixen, encarregat per la Fundació Món Rural a l'Estudi Ramon Folch “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya”. En aquest treball es posa de manifest que aquest valor ocult anual és de l'ordre de 8.000 M € quan el valor de mercat de la producció primària és de 2.000 M €, i els boscos contribueixen en gran mesura a generar aquest gran valor socialment no reconegut. A la vista de la credibilitat de les prediccions dels economistes neoliberals que ens han sumit en la misèria, no cal argumentar que aquests càlculs no són correctes, el que hem de lamentar és que els que han demostrat la seva incompetència com a gestors econòmics per a la majoria social , que no per engreixar els beneficis incrementals dels benestants, segueixin volent mantenir aquestes xifres al marge de la comptabilitat econòmica nacional.

1.6      La dinàmica de la gestió del territori

Mentre esperem que s'aborden els grans reptes, al territori segueixen succeint coses:
Planejament de finques forestals sense prou suport a la gestió forestal i sense marcs generals que les incloguin en directrius pensades per territoris diversos i les tinguin en compte en el disseny de les actuacions necessàries per prevenir els GIF a escala de paisatge.
La debilitat del mercat local dels productes forestals persisteix, tot i el dinamisme de molts dels actors implicats, sense l'impuls de les mesures de foment suficients d'una decidida política forestal. Serveixin de mostra un parell d'exemples [2]:
La debilitat de l'aprofitament energètic de la biomassa, malgrat el seu potencial, sense instruments suficients que donin suport el seu ús de proximitat (com els Plans "renove" de calderes) que ha de sortejar les dificultats d'un marc general de polítiques energètiques que pretén liquidar tot el que es va caminar en matèria de polítiques de foment de les energies renovables.
El raquitisme del consum del producte forestal local (tot i el incipient creixement de la demanda) en un sector poc estructurat necessitat d'iniciatives de dinamització.

Mentrestant, la majoria dels boscos catalans estan en mans d'agricultors-silvicultors i moltes de les seves explotacions familiars sobreviuen cuidant porcs per a les grans empreses del "agro-busines".

Les urbanitzacions que antany eren segones residències han acabat convertides en suburbis en situació de fallida econòmica per la incapacitat pròpia i la dels governs locals d'atendre les seves necessitats bàsiques de prestació de serveis i de prevenció d'incendis forestals.

Enmig d'un panorama en què continuen existint iniciatives per resoldre vells problemes, alguns d'ells agreujats, volem destacar un fenomen que, encara que incipient i segurament impulsat per la crisi, pogués aportar nova saba per renovar el panorama forestal. Ens referim a les dades que apunten un moviment de retorn de joves al camp. [3]. Possiblement ho facin defraudats per la falta d'expectatives en altres camps que van ser la seva primera elecció, encara que preferim creure que també serà causa del seu desig d'aportar capacitat, formació i empenta a una manera de vida en el medi rural que consideren prou digne.

2         Els propers anys

Encara hauria de ser la part més important d'aquesta exposició he d'advertir que és la que conté més incerteses. Tot i la voluntat de fonamentar les afirmacions que segueixen en documents solvents, cal reconèixer que una cosa és el que diuen els documents d'orientacions sobre polítiques futures i una altra cosa són les aplicacions pràctiques que ens arriben als ciutadans, convertits a vegades en patidors de decisions preses al més alt nivell però dirigides per interessos molt poc representatius de la majoria. La veritat és que hem de caminar cap al futur d'esquena, ja que l'únic que podem veure mitjanament clar és el que ja hem viscut.

2.1      Els reptes que ens esperen (horitzó 2050)

Reptes Demogràfics: Els models de creixement ens permeten veure de forma simplificada cap a on anem: es redueix el pes específic mundial de la nostra població i de paper en el concert econòmic global. Catalunya / Europa / Món: 7/700 / 7.000 milions d'habitants (actualitat) versus 7/700 / 9.000 (any 2050), amb una població encara més envellida.
La geopolítica global dels recursos i el Peak-oil ens obliguen a posen en valor els recursos energètics propis i pràcticament només disposem dels renovables encara que alguns confiïn en recursos desesperats per obtenir combustibles fòssils, com el frakcing. La infraestructura verda, és a dir, la matriu territorial que inclou boscos, terrenys agrícoles i tots els seus recursos, valors ambientals i socials, són encara més importants en aquest escenari que confereix importància estratègica als recursos de proximitat.
L'escalfament global ens reserva la pitjor part en el repartiment de càrregues i beneficis, mentre que els del nord poden tenir beneficis significatius en agricultura, turisme ..., toadas les previsions coincideixen en el incermento dels problemes climàtics i en les seves repercussions negatives: sequeres, inundacions i increment del reg dels incendis forestals.
Davant aquests reptes, el capitalisme industrial europeu dissenya el seu futur: el Full de ruta cap a una economia hipocarbònica 2050 (COM 2011/112) que es resumeix en aquesta frase: ens surt a compte invertir un 1,5% del PIB el reduir fins al 80% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per no dependre del petroli, i evitar un impacte de la dependència energètica dels combustibles fòssils en la nostra economia europea superior al 3% del PIB el 2050.

2.2      Les polítiques territorials i energètiques UE 2050

En aquest marc inspirat pel principi fonamental que prevenir els danys dels recursos és més barat que reparar-los, s'han definit un conjunt d'instruments estratègics que cobreixen tot l'espectre dels recursos i de les infraestructures i dels quals ens fixarem únicament en els relacionats amb la infraestructura verda (biodiversitat i boscos). De l'Estratègia de la UE sobre biodiversitat. Citem només alguns paràgrafs que ens permeten comprovar fins a quin punt el futur de la base territorial de l'economia depèn de la preservació dels valors de la biota:
Visió 2050 s'han protegit els valors de la biodiversitat pel benestar i els recursos que aporten:
Objectiu 2020 Aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics, restaurar i contribuir a la lluita contra pèrdua de biodiversitat mundial.
Objectiu 2 Millora i manteniment ecosistemes i serveis ecosistèmics creant infraestructura verda restauració del 15% dels sistemes degradats
Objectiu 3 a) Agricultura: incrementar pastures i terres cultivables subjectes a mesures de biodiversitat en el marc de la PAC b) Boscos: Plans de gestió forestal en boscos públics i masses forestals grans
Actuacions obj 3 a) act 8 Pagaments de la PAC per serveis ambientals, millora de normes de condicionalitat. Act 9 Orientar desenvolupament rural en conservació de la biodiversitat Act 10. conservar la biodiversitat genètica agrària. Act 11 Implicar silvicultors en conservació de la biodiversitat, Act 12 Integrar conservació de la biodiversitat en els plans de gestió forestal
Recursos: Diversificar fonts de finançament. Pagament dels sistemes de serveis ecosistèmics per remunerar els béns públics i privats provinents dels ecosistemes agraris forestals i marins. Col·laboració publico-privada. Xarxa NAT 2000 la UE aporta 5.800 M € / any.

2.3      L'estratègia forestal europea

Seguim amb les cites textuals:
 "A falta d'una Política Forestal Europea, al setembre 2013 es va presentar la nova Estrategia Forestal Europea (COM 2013/659) per afrontar els nous reptes del sector forestal. Atès que el 40% de la superfície europea està coberta per boscos, aquesta estratègia pretén anar més enllà de la importància dels boscos en desenvolupament rural, i insistir en la seva importància per al medi ambient i la biodiversitat, per a les indústries forestals, la bioenergia i la lluita contra el canvi climàtic. En el nou marc de la Política Agrària Comuna (2014-2020) s'han simplificat les mesures per augmentar l'eficiència de la seva implementació millor: aforestació, sistemes agroforestals, dany per incendis i catàstrofes, augment de la resistència dels ecosistemes i innovació, processat i màrqueting ". [Maria Gafo, DG Agricultura i Desenvolupament rural de la Comissió Europea] [4]

Una nova cita del text de l'estratègia forestal:
La biomassa forestal és en l'actualitat la principal font d'energia renovable i representa aproximadament la meitat del consum total d'energia renovable de la UE. Segons els plans d'acció nacionals en matèria d'energia renovable, la biomassa utilitzada per a calefacció, refrigeració i subministrament elèctric permetrà proporcionar aproximadament el 42% de l'objectiu d'energia renovable del 20% per a l'any 2020. D'aconseguir-se aquest objectiu, la quantitat de fusta utilitzada per a fins energètics a la UE seria equivalent al volum total de fusta que s'explota avui dia.

Objectiu: Garantir i demostrar que tots els boscos de la UE es gestionen d'acord amb els principis de la gestió forestal sostenible.

Els esforços realitzats en matèria de protecció s'han d'orientar a mantenir, intensificar i restablir la capacitat de resistència dels ecosistemes forestals i la seva multifuncionalitat, per tractar-se d'un dels elements fonamentals de la infraestructura ecològica de la UE que proporciona tant serveis mediambientals essencials com matèries primeres.
PLASMAR ELS PRINCIPIS EN LA PRÀCTICA:
Van a determinar també els altres àmbits en què els Estats membres han de seguir progressant, com ara la prevenció dels incendis forestals, el foment de l'explotació sostenible, lluita contra les plagues i les malalties, de la fusta i la cooperació regional i interregional .

2.4      Oportunitats de l'economia verda de la mitigació i de l'adaptació al canvi climàtic en l'Estratègia Forestal Europea

Estalvi i eficiència energètica: la fusta és l'aïllant tèrmic més sostenible però seguim sense una promoció decidida del seu consum que hauria de ser un dels eixos de la política forestal.

L'aprofitament energètic de la biomassa estalvia petroli i millora la nostra balança comercial reduint l'altíssim cost de les importacions de productes petrolífers, però seguim exportant fusta per al seu aprofitament energètic fora d'Espanya.

Una nova cita, en aquest cas de l'Estratègia Europea d'adaptació al canvi climàtic COM (2013) 216: prioritzar mesures contrastades: estalvi d'aigua i protecció del sòl, reforçar el paper de l'agricultura com a proveïdor de serveis ambientals (especialment boscos), augmentar resistència de les infraestructures agràries, crear sinergies entre adaptació i mitigació, Sensibilització, investigació, participació del sector, incorporar el Canvi Climàtic al Desenvolupament rural.

L'estratègia forestal proposa en aquest sentit:
L'objectiu de la present estratègia és aconseguir que els boscos i el sector forestal constitueixin un element essencial de l'evolució cap a una economia «verda» i valorar els beneficis que poden generar els boscos de manera sostenible, garantint al mateix temps la seva protecció.

Tot i proposar objectius tan ambiciosos i necessaris per al desenvolupament dels propòsits de l'estratègia forestal, la Comissió no proposa destinar nous fons:

La Comissió estima que s'haurien d'utilitzar fons de desenvolupament rural per a finançar l'aplicació d'una gestió forestal sostenible. Els Estats membres haurien d'aprofitar les possibilitats que brinda el nou Reglament de desenvolupament rural i donar prioritat a les inversions en els següents àmbits:
• Modernització de les tecnologies forestals;
• Optimització de la contribució del sector a la bioeconomia;
• Increment de la capacitat de resistència, el valor mediambiental i el potencial de mitigació dels ecosistemes forestals;
• Realització d'objectius relacionats amb la natura i la biodiversitat;
• Adaptació al canvi climàtic;
• Conservació dels recursos genètics;
• Protecció dels boscos i
• Informació en la matèria i creació de noves superfícies arbrades i de sistemes agroforestals.

Les mesures forestals emmarcades en el Reglament de desenvolupament rural constitueixen l'espina dorsal financera de l'estratègia (el 90% del finançament total de la UE per al sector forestal) 2007-2013 s'han destinat a les mesures forestals 5.400 M € del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

El repartiment dels fons FEADER, que han de ser completats amb les aportacions de les administracions estatals i nacionals llancen les següents dades encara que ens ha resultat impossible obtenir informació sobre que part dels fons s'han destinat a la pràctica als nostres boscos:

España 2007-2013: 8.161,8 M€      2014-2020: 7.368,3 M€

Reparto 2007-2013
Integración (cálculos MAGRAMA)
Ley 45/2007
Catalunya %     3,9                            2,6                              5,5



D'altra banda el sector constata:
El finançament actual en el sector forestal és ridícula, s'ha d'apostar per una
múltiple font d'ingressos (carboni, biomassa, aigua, etc.). [5].

Resulta imprescindible que l'administració intervingui en el sector amb les mesures de foment per dinamitzar el consum dels productes forestals, que com hem vist en la primera part, segueixen sent grans assignatures pendents.

Malauradament, la prevalença del poder polític, conduït pels interessos del capitalisme financer, ens arrossega cap a una Europa fracturada socialment que, a més d'empobrir a una tercera part de la població per enriquir encara més a la minoria, consumeix en deute públic, per augmentar els beneficis dels bancs, els recursos necessaris per implementar aquestes polítiques forestals que resulten imprescindibles per afrontar els reptes de futur.

2.5      La nostra visió

El nou paradigma de la comprensió dels Incendis forestals ens situa en condicions d'aprendre del comportament del foc per optimitzar les intervencions de gestió forestal i concentrar els migrats recursos financers disponibles en les intervencions que tinguin més garanties de resiliència enfront dels GIF. Per afrontar els reptes de futur cal gestionar el bosc a escala de paisatge per prevenir els incendis, posant en valor els recursos locals, i ajudant al desenvolupament rural. Aquesta és l'única via per afrontar els reptes.

Proposem, per tant insistir en aquests aspectes per ajudar des de l'acadèmia en el coneixement orientat a les necessitats de gestió:
§         La vulnerabilitat de la infraestructura verda i la sostenibilitat del model d'ordenació i gestió del territori han d'orientar les polítiques sectorials
§         El capital territorial és fonamental en qualsevol projecte polític de país i hem d'esforçar a posar preu als valors d'ús i als valors de canvi.
§         En concret, evidenciar el valor dels serveis ecosistèmics per demostrar que és més barat gestionar el territori i facilitar la permanència dels que l'estimen i el defensen, d'apagar foc.

És l'únic llenguatge que poden entendre els que han demostrat, fins ara, tenir poc interès per les polítiques forestals.

2.6      La nostra aportació

  • Generar complicitats: acadèmia, gestors, gent del territori
  • Exercir la funció crítica mentre oferim alternatives i participem en accions demostratives.
  • Implicar-nos en el disseny de la reforma del marc legal portant la iniciativa per posar les bases de normes flexibles en la gestió del concret però amb fermesa en les visions estratègiques de futur.
  • Demostrar amb fets la rendibilitat preventiva, econòmica i social de les iniciatives locals i militar en els projectes "botom-up".

200 cabres, que ja estàven acostumades a Fer AQUESTA feina en Franges Tallafocs al municipi del Montmell, al massís forestal de les muntanyes de Torrelles de Foix i del Montmell. Un voluntari de l'ADF disposat a aprendre l'ofici de pastor.
QUALSEVOL persona Pot apadrinar una cabra o part d'ella a 90 € / cabra

Els participants en aquest congrés aneu a tenir l'oportunitat, si participeu en les activitats de dissabte al costat de les Agrupacions de Defensa Forestal del Bages, de veure els resultats i les possibilitats de la lluita tenaç dels que no es conformen amb empunyar les mànegues juntament als bombers. Amb molt poques ajudes públiques i amb la complicitat de les administracions locals guanyada a pols, han aconseguit construir sòlides realitats que a més són grans esperances de futur.

Estem convençuts que SI ES POT !.


Rufí Cerdan, Manresa maig de 2014.



dijous, 21 de maig de 2015

“Rehabilita Manresa” la prioritat per al dia després de les eleccions

L’equip de govern resultant de les eleccions haurà de continuar la tramitació del POUM i començar l’execució de les seves propostes. Un POUM que ha fet una feina de diagnosi eficient i que ha deixat clar que, en l’escenari demogràfic mitjà, si la ciutat es compromet a reduir el percentatge de pisos buits del 21% actual al 17%, el 2030 tan sols faria falta construir pocs centenars d’habitatges i que “considera que caldrà concentrar les polítiques d’habitatge en la mobilització del parc d’habitatges vacants, això és en la rehabilitació i millora del parc existent”.

Quant a la rehabilitació dels habitatges es diu que “pràcticament el 10% dels habitatges de Manresa es considera que té un estat deficient” i es rebla el clau quan s’afirma que “s’estimen en 586 el nombre d’habitatges ruïnosos o amb condicions d’habitabilitat des de no aptes a no apropiades”.

El POUM en la seva memòria social d’habitatge posa damunt la taula que 2000 famílies manresanes tenen problemes greus per pagar el lloguer o la hipoteca i que els habitatges de protecció oficial, destinats a la venda o el lloguer no són la solució per aquestes famílies donat que la gran majoria dels demandants tenen ingressos inferiors als 1000€ emnsuals. Malgrat aquesta clara diagnosi, les concrecions, llevat de les normatives, es deixen per al futur pla d’habitatge que caldrà redactar de nou.

El mateix document urbanístic aprovat conté una memòria econòmica en la qual es concreten les previsions d’inversions amb càrrec exclusivament a les arques municipals, un cop l’ajuntament pugui tornar a endeutar-se, per al primer sexeni de vigència del pla urbanístic en propostes de vialitat, espais lliures, equipaments  o camins, per un total de 15.046.776€.

Una part dels nous ingressos que l’ajuntament espera recaptar corresponen al 10% de l’aprofitament dels polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana que en un nombre prudent (19 sobre 115) es preveu que es duguin a terme també en el primer sexeni. Aquests plans comportaran aprofitaments privats en forma de construcció o ampliació d’habitatges i locals.

La proposta que segueix, “Rehabilita Manresa” (detallada en el quadre adjunt) podria ser el nucli del nou Pla d’habitatge per canviar les prioritats d’inversió. El primer objectiu rehabilitar el 80% dels pisos declarats inhabitables que necessiten una àmplia remodelació amb un cost que situem entorn dels 10.000€/habitatge (l’Agència d’Habitatge considera que el 2011 el cost mig de les rehabilitacions va ser entorn de 6.000€). Considerem una subvenció pública del 50% donat l’elevat interès social d’aquestes actuacions en un barri degradat com el barri antic i amb propietaris sovint insolvents per executar-les. En segon lloc entrarien en el pla de rehabilitació el 50% de la resta dels habitatges que el POUM ha detectat que cal rehabilitar. Aquí mantenim la subvenció al 35% que és el que actualment concedeix (quan no es retallen les partides) l’Agència d’Habitatge. El cost de les ajudes públiques d’aquest pla és de 5.352.263€.

Segons l’Informe “Rehabilitaciód’edificis, un motor per recuperar l’activitat en un sector en crisi profunda[1] publicat per PIMEC el desembre de 2014, una inversió pública entorn de 5 Milions d’euros en rehabilitació comportaria una inversió total de 13 Milions i una generació de 200 llocs de treball. L’Informe de PIMEC mostra com els estalvis en ajudes públiques a les persones ocupades, les cotitzacions i impostos generats superen en còmput global el total subvencions que incentiven el pla. Unes ajudes que, ni que fossin aportades íntegrament a càrrec dels pressupostos de l’ajuntament, estarien plenament justificades amb una prioritat molt més elevada que cap de les actuacions programades a la memòria d’inversions municipals del sexeni que preveu el POUM.

Rehabilitació habitatges Manresa
Habitatges
Cost/habit
Inversió
Subvenció
80% dels Habitatges ruïnosos 50% subvenció
478
10.000 €
4.776.000 €
2.388.000 €
50% de resta habitatges deficients (3.769) 35% subvenció
1.646
5.000 €
8.228.500 €
2.879.975 €
Total inversió pública


13.004.500 €
5.267.975 €

 Llocs de treball


 Estalvis per administració
Llocs de treball creats a 38/1 M€ Segons informe PIMEC
200



Estalvis per l'administració (informe PIMEC): cotitzacions SS i impostos, ajudes estalviades (1,016€/ 1€ subvencionat)



5.352.263 €

“Rehabilita Manresa”, per tal de completar la seva dimensió social, hauria de poder seleccionar i formar a les persones ocupades en la rehabilitació de cases que podrien ser allotjades pels propietaris compromesos a cobrar un lloguer social a canvi de les ajudes públiques rebudes.

Iniciatives com la de “masoveria urbana” de Càritas són d’agrair, però no han de servir d’excusa perquè el futur equip de govern deixi d’emprendre decididament un pla de rehabilitació necessari i rendible socialment i econòmica, tant si l’impulsa sol o com si ho fa amb altres instàncies de govern. Un pla que la ciutat i el seu pla urbanístic demanden a crits per sortir de la ruïna física i econòmica.

Quant al finançament, es pot comptar amb els bancs, que mantenen 758 pisos buits per especular, no paguen els impostos, ni a les comunitats de propietaris, ni compleixen el deure de conservació pel qual l’administració els podria imposar sancions (a més de les multes que el consistori actual sembla decidit a seguir tramitant). Aquests bancs que cobren els 11 M€ en deute (el 2015) que paguem amb els nostres impostos i que reben diner a un interès molt baix del Banc Europeu, poden finançar sense interessos, un pla que pot ajudar-los a expiar part dels seus pecats.





[1] L’informe PIMEC contempla una subvenció del 50% del cost de la rehabilitació

dijous, 25 de desembre de 2014

Nadal d’esperança en el dret i la justícia



Vull compartir amb vosaltres una lectura que te molt més sentit fora de les litúrgies buides de molts temples.

Aquest text del profeta Isaïes 9 1-6, que es llegeix a la missa del gall, m’ha fet reviure l’esperança del Nadal que visc des de la PAHC.

El poble que caminava en la fosca oprimit pels banquers i polítics capitalistes
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien
al país tenebrós.
Tu, Senyor, els has multiplicat,
els has omplert
d'una alegria immensa.
S'alegren davant teu
com la gent a la sega, quans signen una dació en pagament
com els vencedors
que es reparteixen el botí. I aconsegueixen un lloguer social
El jou que els afeixugava,
la barra que duien a l'espatlla,
el garrot del seu opressor,
tot ho has trossejat
com el dia de Madian. Des de que han deixat de plorar lluitant a la PAH
Les botes dels soldats
que sotraguejaven la terra o dels policies que els amenacen
i els mantells rebolcats en la sang, de les persones que han estat conduïdes a la mort
tot crema alhora, el foc ho devora. El foc de la lluita popular
Perquè ens ha nascut un infant,
ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla
la insígnia de sobirà.
Aquest és el seu nom:
«Conseller prodigiós», «Déu heroi»,
«Pare per sempre»,
«Príncep de pau».
Estendrà arreu la sobirania, arrabassada per fi als explotadors del poble
i la pau no tindrà fi.
Assegut al tron de David,
establirà i refermarà el seu regne
sobre el dret i la justícia,
des d'ara i per sempre.
Això és el que farà
l'amor ardent del Senyor de l'univers. Arrelant als nostres cors, contagiant als nostres germans, vivint aquest amor en la lluita solidària.

Avui podem renovar l’esperança en que el Mal que ha convertit el capitalisme en una religió arrelada en molts cors que han acabat donant culte el Déu diner, no tindrà la última paraula. Avui podem recordar que aquest infant que ens du un missatge de pau, també ens convida a la lluita, com ho va fer ell en la seva vida entregada als pobres, repartint dignitat i alliberament als oprimits i als maltractats pel dolor i la marginació.
El nen nascut avui va ser el que al final va acabar morint i triomfant sobre la mort per mostrar-nos que el Mal  no tindrà la darrera paraula.
Que Assegut al tron de David establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia.

Manresa, Nadal 2014

dimarts, 26 d’agost de 2014

Justícia i dret a l’habitatge



El tribunal de justícia europeu, una vegada més, ha donat a la raó a la PAH amb una sentencia que estableix que l’actual legislació hipotecària espanyola viola els drets fonamentals de les persones. Aquesta llei aprovada pels defensors del bancs, és totalment contrària a la Iniciativa Legislativa Popular que va presentar la PAH avalada per un milió i mig de signatures que pretenia aconseguir la dació en pagament coma forma de quedar lliure dels deutes hipotecaris.
D’altra banda, el proper dia 19 de setembre, tres famílies hauran de respondre a la citació que els ha fet un jutge per formar part del col·lectiu que vàrem fer possible l’alliberament d’un bloc de pisos al C/ Girona que son propietat del SAREB , el banc dolent construït amb diners públics que acumula pisos per vendre’ls als inversors dels fons voltors especuladors, en el qual viuen avui 41 persones que no han pogut veure satisfet el seu dret a l’habitatge amb els recursos de les administracions públiques, ni els de la Generalitat ni els de l’ajuntament.
Quina paradoxa de la justícia!. De fet no és cap paradoxa, és una realitat crua del sistema neo-lliberal que desregula la circulació del capital financer, rebaixa la pressió fiscal sobre les grans  fortunes, indulta a corruptes i corruptors, mentre colpeja amb tot el pes de la llei injusta les classes populars i els que es rebel·len contra aquesta situació.
On queda doncs la JUSTICIA?
Per respondre a aquesta qüestió us proposem un punt de vista diferent del dels diputats que  fan les lleis o dels lletrats que apliquen aquestes lleis; el punt de vista dels que pateixen la injustícia i lluiten pel seus drets.
Per descomptat, respondre la pregunta des d’aquesta perspectiva, no és cap novetat històrica. Si ens remuntem, per exemple a la tradició bíblica, el llibre més llegit del món ens descriu un Déu que vetlla constantment perquè sigui efectiu el dret i la justícia; i els profetes, fins arribar a Jesús de Natzaret, són, en primera persona i pagant sovint amb la seva pròpia vida, els que denuncien les injustícies que pateix el poble a mans dels seus opressors.
El llibre del Corà també es refereix a aquesta qüestió de la falta de justícia: Aquestes paraules s’atribueixen al profeta: “Cuideu-vos de la injustícia,... doncs  la injustícia serà obscuritat el dia del Judici”.
Tant a orient com a occident hi ha un sentit moral de la justícia (vist des de les injustícies de les quals són víctimes els essers humans) que està per damunt de les lleis i que s’ha plasmat en els drets humans.
Però si no us convenç una perspectiva religiosa o ètica, us proposo una visió sobre filosofia del dret ben actual: Reyes Mate en el Tratado de la injusticia, Anthropos, Barcelona, 2011, reivindica la necessitat de repensar la justícia i el dret des de l’experiència de la injustícia.
Justament això, alliberament de les injustícies, és el que expliquen en Mohamed i la Rachida:
“Vivimos con nuestros tres hijos de 3, 8 i 11 años en el segundo piso del bloc de l’Obra Social de la PAHC al C/ Girona, es un piso justito, de dos habitaciones pero con mucha claridad con dos balcones. Estamos aquí desde que, gracias a la PAHC conseguimos la dación en pago libres de deuda de nuestro piso de la calle Santa Llúcia; Era un piso oscuro en una casa que tiene casi 200 años. Cuando la quisimos reformar no nos dejaron porque se tiene que hacer la calle más ancha”.
La majoria de cases del mateix cantó del carrer no es poden reformar perquè estan afectades pel planejament urbanístic. Aquest fet ajuda a la degradació del barri. Aquesta família, a més de l’extorsió del banc, van patir el robatori de tot el seu patrimoni i estalvis.
Aquesta parella creu que La PAHC els ha donat esperança: La PAHC es como una gran familia donde unos nos ayudamos a otros. Ahora vivimos mucho mejor. Antes todos estábamos mal. También los niños han tenido problemas en los estudios. Ara, el Mohamed i la Rachida participen activament en la organització i repartiment de les tasques comuns de la dotzena de famílies que viuen al bloc.
En total són 23 adults i 18 nens en aquest bloc. Una dotzena d’històries d’alliberament com les del Mohamed i la Rachida que no tenien ingressos en el moment d’entrar al bloc ocupat. Per a ells, el sistema no te cap solució. Per a moltes famílies el sistema te solucions indignes com ara un lloguer “social” de 300€ per a una família amb tres fills que ingressa al mes una ajuda de poc més de 600€.
En aquestes condicions esdevé absolutament legitimada l’acció de desobediència civil d’ocupar l’edifici abandonat d’un banc rescatat amb diners públics per acabar amb una injustícia perpetrada pels banquers i legalitzada pels seus còmplices: els governants, que es resisteixen, una vegada i una altra, a escoltar el clamor popular per fer veritable JUSTÍCIA.