Els esborranys del Pla Forestal han passat per cinc
legislatures de tots els colors polítics. Vistos els antecedents, ens cal doncs
felicitar al govern que finalment ha aprovat el Pla general de Política
Forestal (PGPF).
Un primer aspecte destacat és que el nou pla defineix una
arquitectura de la planificació forestal amb instruments derivats, els Plans
d’Ordenació dels Recursos Forestals (PORF), que tindran l’àmbit de les
vegueries i que podran coincidir amb els Plans Territorials Parcials de forma
que es possibilita la coordinació entre plans sectorials i plans territorials,
el que facilitaria, per exemple, identificar zones d’especial interès per a la
prevenció d’incendis forestals, on es defineixin unes actuacions que estesin incorporades a les zonificacions
de protecció previstes als Plans territorials per articular les normatives i
donar facilitats per a l’execució de les intervencions necessàries al
territori, sense complicades tramitacions administratives o urbanístiques. Aquesta
era una perspectiva àmpliament reclamada per alguns dels que vàrem treballar en
diverses fases en la redacció del Pla forestal, i per tant ens felicitem que
finalment s’hagi adoptat[1]. No obstant, en aquest
sentit el pla forestal s’ha quedat tot just a les portes. Tot seguit ho
argumentem desprès de fer una breu descripció del contingut del PGPF.
El pla es fixa cinc objectius genèrics: Foment de la gestió
forestal, donar suport a la propietat i a la indústria forestal, millorar la
percepció social de la gestió forestal, promoure la innovació i desenvolupar la
planificació amb els instruments propis i la sinergia amb el planejament
territorial i sectorial. La meitat de les pàgines de la memòria informativa es
destinen a la descripció del sectors forestal i a la seva diagnosi, per acabar fixant
6 eixos estratègics, 8 directrius de política forestal i altres 4 directrius.
El Pla es completa amb un pla d’acció dividit en tres
programes, un sistema d’avaluació a base d’indicadors i un pressupost que
estima una despesa mitjana anual durant els deu anys de vigència (fins al 2024)
de 52.780.000€. Un 11% correspon a l’Eix estratègic 1, que inclou les accions
de formació, recerca i transferència i de comunicació i divulgació. Un 22% correspon
a l’Eix 2, sobre la prevenció de riscos naturals. El 33% correspon a l’Eix 3,
sobre dinamització del sector forestal productiu, que és l’eix amb una
assignació pressupostària més elevada. El 20% correspon a l’Eix 4, sobre
conservació de la biodiversitat, i un 11%, a l’Eix 5, sobre la funció
protectora dels boscos. Finalment, el 3% restant correspon a l’Eix 6, sobre la
gestió dels usos públics dels terrenys forestals. Agrupant els eixos 1 i 2 per
una banda, 3 per l’altra, i 4 5 i 6 per l’altra, pràcticament es divideix el
pressupost en tres terços.
El document no aclareix quins són els compromisos de la
inversió pública per part del Govern i quines serien les aportacions d’altres
administracions o del sector privat.
Quant a la integració de la planificació per la prevenció
d’incendis i la planificació pròpiament forestal, el pla en comptes d’integrar,
consolida la dispersió i la manca d’articulació sense donar resposta als
problemes identificats a la pròpia diagnosi del pla[2] i incomplint les seves
pròpies indicacions a les Línies d’actuació[3].
Així es manté i es desenvolupa el “Programa de prevenció
d’incendis de Catalunya que marqui les directrius pels Perímetres de protecció
prioritària (PPP) i els Projectes d’infraestructures estratègiques de prevenció
d’incendis forestals (PIE) corresponents. Actualment, el 2012, a Catalunya hi
ha 34 PPP delimitats, que ocupen una superfície d’1.154.281,15 ha. La DGMNB
elabora per a cada PPP un PIE que té per objectiu dotar a cada espai de la
infraestructura necessària que permeti disminuir el nombre d’incendis i
compartimentar el territori per reduir la probabilitat que un foc es
converteixi en un incendi forestal de grans dimensions. Dels 34 PPP delimitats,
n’hi ha 9 que tenen un PIE redactat i 4 es troben en procés de redacció” (pàg
33. Memòria informativa)
Aquesta integració s’hauria de fer en els PORF per
contemplar el risc d’incendi i les actuacions preventives que siguin
necessàries en el mateix document que serveix per definir l’ordenació dels
aprofitaments i dels recursos forestals. És en aquests instruments on es pot
aplicar el coneixement adquirit sobre els patrons de propagació dels incendis
forestals i la recerca aplicada a l’estratègia i a la maniobra d’extinció[4] de forma articulada amb la
planificació territorial i urbanística i la gestió forestal.
El document del pla aprovat, en comptes de donar aquest pas
decisiu i aprovar una metodologia integradora per a la redacció dels PORF, es
limita a indicar amb dues línies, les prescripcions legals del contingut de
l’instrument més important de la ordenació forestal[5].
Confiem, que al menys el govern impulsi ara les mesures de
foment previstes al Pla donat que s’ha perdut la oportunitat que el PGPF abordi
adequadament els reptes de la planificació forestal i tampoc s’han donat
senyals que es vulguin emprendre les reformes legislatives que serien de
desitjar[6].
[1]
Cerdan R. (2005); “Articulación de la planificación forestal sectorial y
territorial para la prevención de incendios en Catalunya: retos y
oportunidades”. Actas de la II Conferencia Internacional de Prevención de
Incendios al Sur de Europa. Barcelona. CTFC. http://www.ctfc.es/confeinfor/
Plana E.
(2011); “Integració del risc d’incendis
en la planificació forestal estratègica i l’ordenació del territori”. Revista Treballs
de la Societat Catalana de Geografia, 71-72, 2011 (69-91)
[2]
Febleses D.12. Necessitat d’una planificació integral dels riscos naturals,
Amenaces A.03. Manca de planificació territorial integral a diferents nivells i
entre sectors.
[3]
Línia d’actuació 2.1. Impuls a la gestió global del risc d’incendis forestals i
l’adaptació de la gestió forestal a l’ecologia del foc.
[5]
Altres directrius 8.4. Contingut mínim dels Plans d'ordenació dels recursos
forestals:
Els Plans d'ordenació dels recursos forestals
contindran, com a mínim, els aspectes determinats en els apartats e), f) i h)
de l'article 31 de la Llei de l'Estat 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.
[6]
Aquest tema s’aborda amb més
profunditat al document Veinte
años desde los incendios de 1994. ¿Cómo encaramos el futuro?